Resultats de la cerca

Membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, s’ocupà de la història de l’orde franciscà al qual pertanyia amb obres com La Universidad de Lérida y los franciscanos 1936 i Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1959 També feu diverses recerques sobre la història local de les terres de Ponent amb llibres com Antiguos impresores y libreros de Lérida 1944 i Historia de la villa de Ager 1961 Deixà manuscrita una important Història de Balaguer

Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts

Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna

Fou professor de biologia a l’escola femenina de Bryn Mawr 1891-1904 i de zoologia a la Universitat de Colúmbia 1904-28 Fou un dels capdavanters de la genètica, i els seus estudis sobre la mosca del vinagre Drosophila feren que hom li atorgués el premi Nobel de medicina l’any 1933 Els resultats de les seves recerques són recollits, entre altres obres, a Heredity and Sex 1913, Mechanism of Mendelian Heredity 1915 i The Theory of the Gene 1926

Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista Àliga, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-85 i també president 1987-92 És autor de les obres Catàleg espeleològic de Catalunya 1978 i Cent Anys d’Espeleologia a Catalunya 1897-1997 2000 Treballa en l’elaboració de l’Espeleoíndex, l’inventari de totes les cavitats subterrànies de Catalunya

Té la seu a Barcelona Adscrita al pla estratègic de l' EFI , s’ocupa de fomentar i organitzar la investigació en l’àmbit forestal de l’àrea mediterrània, d’adaptar els resultats de diverses recerques sobre enginyeria forestal a les característiques dels boscos mediterranis, i de donar resposta a les seves necessitats específiques i d’emergència També organitza i publica informació relativa a les particularitats i a la gestió d’aquests boscos, i s’ocupa de consolidar una xarxa de treball per conservar-los i gestionar-los