Resultats de la cerca
Es mostren 1637 resultats
Lluís de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1530-31), arquebisbe de Tarragona (1531-32).
Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la…
Ursula Schröder-Feinen
Música
Soprano alemanya.
Estudià a la seva ciutat natal, on el 1958 debutà a l’òpera com a membre del cor Tres anys més tard hi interpretà el paper titular d' Aïda Entre el 1968 i el 1972 fou membre de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà en la interpretació de papers dramàtics de R Strauss i R Wagner Actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1970 i el 1978, i a partir del 1971 fou una convidada assídua del Festival de Bayreuth L’any 1975 inicià les seves aparicions regulars al Festival de Salzburg, i el mateix any es presentà amb el paper titular de Salome al Festival d’Edimburg El…
Joan Baptista Maltés
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d’orde, el pare Lorenzo Pérez,…
Erich Zimmermann
Música
Tenor alemany.
Estudià a Dresden, on debutà l’any 1918 Entre el 1925 i el 1931, i després d’haver actuat en diversos teatres alemanys, formà part de la companyia del teatre d’òpera de Munic i en 1931-34 fou membre de la Staatsoper de Viena Compaginà les seves actuacions regulars i les aparicions al Festival de Bayreuth, on debutà el 1925 amb Els mestres cantaires de Nuremberg Després d’una breu temporada a Hamburg, del 1935 al 1944 formà part de la companyia lírica de la Staatsoper de Berlín Finalitzada la Segona Guerra Mundial tornà a Dresden 1946 i posteriorment es traslladà a Berlín En 1930…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge de la ciutat i…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…
aeroport de Castelló
Aeronàutica
Aeroport situat al terme municipal de Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta), 33 km al nord de Castelló de la Plana.
Fou impulsat per les administracions públiques, fonamentalment la Diputació de Castelló, amb l’objectiu de desenvolupar el turisme a la zona Tot i que fou inaugurat el 25 de març de 2011, restà pendent de completar i de corregir-ne errors de construcció a la capçalera de gir Inutilitzat per la manca d’autorització per a rebre-hi vols i per l’absència de sollicituds per a operar-hi, seguí sense funcionar els dos anys següents i fou objecte de polèmiques pel cost de manteniment i per les irregularitats en la construcció i el finançament Propietat de l’empresa pública Aerocas, al març del 2014…
prisma

Elements d’un prisma (a l’esquerra) i prisma triangular recte (a la dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L’ alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L’ àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l’ àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les…
Concorde
Aeronàutica
Avió supersònic de transport desenvolupat i construït per un acord entre els governs britànic i francès del 1962.
Els avions, en nombre de vint, foren construïts per una collaboració entre la British Aircraft Corporation i Aérospatiale, i la gestió correspon a les companyies British Airways i Air France Els primers vols dels prototips 001 i 002 tingueren lloc el 1968 El 1976 foren inaugurats els primers serveis regulars amb un avió supersònic a les línies París-Rio de Janeiro i Londres-Bahrain El 1978 fou inaugurat el vol París-Nova York Reservat a les categories de viatgers més potentats i considerat un transport de luxe, hom en qüestionà reiteradament la viabilitat comercial El greu…
Pont antic de Ceret
Situació Les restes d’aquest pont es troben al mig de la llera del riu Tec, al nord-oest de la vila, al meandre que descriu el riu entre l’estació del ferrocarril i el pont del tren Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 44′ 25″ E Venint del Voló per la carretera D-115, cal travessar el pont modern sobre el Tec i continuar en direcció a l’estació del ferrocarril Abans d’arribar-hi, a mà dreta, cal prendre un trencall que condueix prop del riu Història No es coneix fins ara cap menció documental d’aquest pont, però és segurament anterior a l’anomenat Pont Major, encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina