Resultats de la cerca

A la fi de la Segona Guerra Mundial s’installà als EUA, on, l’any 1947, inspirant-se en les pellícules de l’Oest, començà a publicar a la revista francesa Spirou les aventures humorístiques del cowboy  Lucky Luke, una figura que esdevingué un dels grans personatges del còmic belga del s XX L’any 1955 tornà a Bèlgica i conegué René Goscinny, el guionista d’Astèrix, que des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1977, es féu càrrec dels guions de Lucky Luke durant els anys que marcaren l’èxit del personatge Publicà un total de 87 àlbums de les aventures d’aquest personatge, editats…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any…

Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística tingué lloc fora…

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seva vocació estigué determinada per les influències de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt, i del grup Ibiza 59 Des d’uns inicis foscos i recarregats, la seva pintura evolucionà cap a una abstracció derivada de l’informalisme, en la qual es contraposen equilibradament els valors lírics i els compositius L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada Sobre una base d’una ferma estructura, el sentit de l’obra s’articula entorn de la…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…

N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…

Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…

Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà…