Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Pau Pastells
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta missioner i historiador.
Es formà al seminari de Barcelona 1861 El 1866 ingressà a la Companyia de Jesús Després de passar per dos breus estances a França 1868 i 1870, retornà a Catalunya, on estudià teologia a Banyoles i després fou ordenat de sacerdot, el 1871 Enviat a les Filipines 1875-93, on treballà a Mindanao, tornà -malalt— després de d’haver estat superior de tota la missió 1876-93 Es dedicà a la publicació de documents històrics sobre les missions d’Amèrica i de les Filipines La Companyia General de Tabacs de Filipines li encomanà la recollida a Sevilla de la documentació històrica referida a aquell…
procurador general

©
Història
Representant del monarca en tots els seus negocis.
Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i altres oficials A…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent del seu…
Manuel Berenguer
Història
Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona.
D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…
Armory Show
Nom d’una de les primeres i la més cèlebre de les exposicions d’art nou celebrades als EUA.
Tingué lloc a Nova York l’any 1913 i fou organitzada pel fotògraf Alfred Stieglitz , que reuní a la caserna del 67 regiment de cavalleria 1 100 obres de pintura moderna Al costat de teles realistes i impressionistes i de pintors americans com Whistler, Ryder i Twachtmann, hi exposaren els millors pintors europeus de les darreres tendències plàstiques del moment La reacció general del públic i de la premsa fou de franca censura i oposició, cosa que donà a l’exposició una publicitat inesperada i suplementària Aquesta exhibició massiva de l’Armory Show assolí, per reacció, d’installar l’art nou…
José Lázaro Galdiano
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista, marxant i col·leccionista d’art.
Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben notables…
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…
Juan Manuel Olivares
Música
Compositor, organista i pedagog veneçolà.
Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de difunts,…
Jean Fournier
Música
Violinista francès.
Germà del violoncellista Pierre Fournier Fou alumne del Conservatori de Música de París, on guanyà un primer premi Es perfeccionà amb George Enescu i Jacques Thibaud Durant la dècada dels cinquanta formà part habitual d’un trio juntament amb Antonio Janigro i Paul Badura-Skoda A partir del 1962 començà a impartir classes al Mozarteum de Salzburg, i des del 1966 ho feu al Conservatori de Música de París Reuní una collecció molt notable d’instruments antics i sovint fou membre de jurats de concursos internacionals Fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor i contragué matrimoni amb la pianista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina