Resultats de la cerca
Es mostren 34940 resultats
gendre
Marit de la filla o del fill respecte als pares d’aquests.
Jaume Busquets i Mulet
Historiografia catalana
Arabista, filòleg i historiador.
Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra També collaborà en…
Nguyen Cao Ky
Història
Militar
Política
Militar i polític sud-vietnamita.
Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong Allunyat…
Miquel Bover i Salom
Ciclisme
Ciclista mallorquí, dit popularment es Sardiner
.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista 1919, velocitat 1919, 1920, 1925, carretera 1920 i darrere moto 1919, 1920, 1924, 1925
capada de moro
.jpg)
Vista de la capada de moro de son Catlar (Ciutadilla)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arqueologia
A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors
punta Prima

La torre de Son Ganxo
© Antònia Sánchez - En Menorca
Cap
Cap de la costa meridional de Menorca, dins el municipi de Sant Lluís, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l’illa de l’Aire.
Hi ha la torre defensiva de Punta Prima o Son Ganxo segle XVIII Té forma troncocònica i és idèntica a la d'Alcaufar Construïda amb pedra i morter i grans murs, estava preparada per albergar guarnició amb peces d'artilleria Ha estat rehabilitada com a refugi
peülla

Els camells són artiodàctils amb un nombre parell de peülles
Anatomia animal
Formació còrnia, molt engruixida i resistent, que es presenta en els mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
Els hiracoïdeus , els proboscidis i els tubulidentats tenen ungles engruixides, que per a alguns zoòlegs són equivalents a les peülles, bé que llur locomoció és plantígrada hiracoïdeus i tubulidentats o digitígrada modificada proboscidis
Sebastià Serra i Busquets
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, és professor d’història a la Universitat de les Illes Balears Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca , on ocupà el càrrec de secretari polític Fou diputat al parlament balear 1983 i 1987 És collaborador de Randa , L’Avenç i Historia-16 Dirigeix el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels…
antiparal·lel | antiparal·lela

Els angles a i b són iguals
© fototeca.cat
Matemàtiques
Dit de les rectes no paral·leles que tallen dues rectes paral·leles formant un quadrilàter tal que dos angles oposats interns sumen dos de rectes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina