Resultats de la cerca

El 1887 entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue Posteriorment, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudià piano i composició El 1897 obtingué el primer premi del Concurs de Música Sacra de Santiago de Compostella amb una missa A partir del 1906 inicià una considerable activitat concertística a escala internacional, amb estades a Europa i als EUA De tornada el 1914, obtingué la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es mantingué fins el 1936 La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals rosaris, una…

Estudià a l’escolania de Montserrat Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals lChoral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, on en aquesta darrera fou instrumentista de tible Composà més de 300 obres, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgued dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes També va destacar en la instrumentació per a cobla…

Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…

Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…

Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que esdevingué molt…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…

Organitzà un gran nombre d’actes culturals i participà en la direcció de nombrosos organismes i entitats dedicats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català Impulsà, entre d’altres, les Cent Conferències de Castellterçol, en les quals participaren intellectuals i polítics i organitzà les ballades de sardanes dels diumenges als anys cinquanta i seixanta, en ple franquisme Presidí la Comissió Abat Oliba ,  i també fou un dels fundadors del Patronat de la Casa-Museu Prat de la Riba, de la qual ocupà el secretariat Formà part, així mateix, del jurat del premi…

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei , d’…