Resultats de la cerca

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta

Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània 1957-61 Fou delegat a l’ONU i collaborà en missions pacificadores per exemple, al Congo Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de DH Hammarskjöld 1961, i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971 Bon mediador crisi cubana i congolesa, es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes És autor d’obres de pedagogia i d’història Rebé el premi Nobel de la pau el 1972

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 70 vots 8,1%

Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina

Durant el govern d’aquest lliurà 1065 València a al-Ma'mūn de Toledo en canvi del càrrec de governador, però a la mort d’al-Ma'mūn 1075 el poble el destituí i l’empresonà, a favor d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz, germà del destronat ‘Abd al-Mālik

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou…

Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de…

Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club