Resultats de la cerca
Es mostren 9613 resultats
supertònica
Música
El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.
En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana
Club de 7 a 9

Equip del Club de 7 a 9 amb J.M. Palés (a la dreta), S. Moles (segon a la dreta) i J. Palés (primer a l’esquerra) com a capità
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1931 per un grup de joves de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, és el club degà del tennis de taula de Catalunya L’any 1935 els seus equips ja dominaren la primera edició del Campionat de Catalunya Tot i que s’especialitzà en tennis de taula també tingué seccions de bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge, ball i bowling II Campionats d'Espanya per equips, any 1960 Té el palamarès més ampli de la història del tennis de taula català L’equip masculí guanyà el Campionat d’Espanya per equips en quinze ocasions 1944, 1949, 1953, 1955, 1963, 1964, 1974, 1975, 1976, 1978,…
redallar
Fer el segon dall o segada d’un prat.
concelho
Geografia
Circumscripció de segon ordre de Portugal; agrupa les freguesias
.
Mateu de Peralta i Sclafani
Història
Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta.
Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria 1370-74 Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període el seu germà Guiu III d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs 1373 Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem
François de Beauharnais
Història
Segon marquès de La Ferté-Beauharnais, germà d’Alexandre.
Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid
Diego Colón
Història del dret
Administrador i segon almirall de les Índies de Castella.
Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de comandes i la rigidesa del seu govern Això no obstant, per…
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Segon governador almoràvit independent de les Balears (~1165-~83).
Assolí el poder en rebellar-se contra el seu pare i el seu germà, designat hereu per aquell El seu govern significà la consolidació del poder almoràvit autònom a les Illes, davant el domini almohade peninsular Emprengué fructuoses expedicions de pirateria a terres cristianes saqueig de Toló, 1178 i urbanitzà la ciutat de Mallorca
Tomàs de Lancaster
Història
Segon comte de Lancaster, de Derby i de Leicester.
Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina