Resultats de la cerca

La represa de les obres de l’estació del TAV a la Sagrera permet recuperar les restes de 358 cossos del segle XVII enterrats en 68 fosses Segons els arqueòlegs es tracta dels soldats de l’exèrcit acampat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Segadors i que haurien mort de pesta El 2011 ja es van localitzar 182 d’aquests cossos

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

La campanya, ideada pel comte duc d’Olivares en el marc de la guerra contra França, tenia per objecte de dur la guerra a l’àrea catalana per tal de forçar els catalans a intervenir-hi Abans, però, que la majoria de contingents catalans poguessin arribar-hi, els francesos trencaren el setge de Leucata 27 de setembre i obligaren les tropes castellanes a retirar-se

Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià

Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns

De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac i de Castellnou Intervingué en el setge de Balaguer del 1280, fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida 1281 Acompanyà Pere el Gran en la seva expedició a Alcoll, Sicília i Calàbria

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona

Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372

Partidari del rei arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona 1713-1714 per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artillers especialitzats en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla Collaborà amb el general Joan Baptista Basset Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa Acabada la guerra, es negà a collaborar amb els vencedors

Fill de Jaume I d’Escòcia La seva minoritat fou pertorbada per les lluites entre Alexandre Livingstone i William Crochton Amb l’ajut d’aquests imposà 1449 el seu govern personal, i eliminà primerament Livingstone 1450 i més tard el mateix Crochton 1455 A la guerra de les Dues Roses feu costat als Lancaster Morí al setge de Roxburgh, en esclatar un canó mentre el provava