Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
De Revolutionibus Orbium Coelestium
Astronomia
Llibre escrit per Copèrnic i publicat el 1543 on són expressades les seves teories sobre l’estructura del sistema solar.
Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus, luterà, el qual l’…
llana d’adoberia
Indústria tèxtil
Llana obtinguda de les pells d’ovelles o moltons morts a l’escorxador o de malaltia.
No és, doncs, llana tosa, sinó llana que hom ha d’arrencar de les pells per fermentació llana de Mazamet o per procediments químics És de baixa qualitat, i és distingeix perquè les fibres conserven el bulb o arrel
altre
Filosofia
L’idealisme, en posar el punt de partida del coneixement en el subjecte, fa néixer el problema de l’altre, és a dir, la qüestió del reconeixement dels altres subjectes per part d’un subjecte, especialment viva a la filosofia contemporània.
L’existencialisme, per exemple, admet l’experiència de l’altre com a inherent a la consciència subjectiva no parteixo de mi mateix per passar després a l’altre, sinó que en l’anàlisi de mi mateix descobreixo l’altre
estricar
Indústria tèxtil
Aclarir i desembullar (les troques de fil) després de tenyir-les o adobar-les.
Antigament hom les penjava d’una clavilla per un extrem i els donava fortes estrebades mitjançant un bastó introduït per l’altre extrem Actualment aquesta operació ja no es fa a mà, sinó per mitjà d’una màquina estricadora
nàstia
Biologia
Botànica
Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul extern de caràcter difús, com és ara una variació en la temperatura o en la intensitat de la llum.
A diferència del tropisme, la direcció del moviment no depèn de la de l’estímul, sinó que és determinada per la constitució mateixa de la part estimulada, i és deguda a fenòmens de creixement i a canvis de turgència
concili IV de Constantinoble
Vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l’emperador BasiliI i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi i condemnà el patriarca Foci.
No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers
asfaltè
Química
Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic, de pes molecular alt (de 10 3
a 10 5
), amb una relació C/H de 8 a 9.
És la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni Quan s’escalfa no s’ablaneix, sinó que es descompon El contingut d’asfaltens té importància en el grau de viscositat d’un asfalt
Mercoral
Història
Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a 840).
Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust
procés reversible
Física
Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible
alta societat
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina