Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
espectroheliografia
Astronomia
Estudi de l’espectre solar, realitzat, generalment, mitjançant un espectroheliògraf.
zona fòtica
Ecologia
Regió de la mar fins on arriba la claror solar.
El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica
Arinna
Mitologia
Deessa solar hitita que apareix als relleus rupestres de Yazılıkaya.
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
Sekhmet
Mitologia
Deessa egípcia, senyora de la vida de Rehesu, al Delta.
Divinitat guerrera, era patrona també dels metges Muller de Ptah , hom la representava com una dona amb cap de lleona, coronada amb el disc solar
umbel·liferona
Farmàcia
Substància continguda en moltes resines d’umbel·líferes.
Absorbeix la radiació ultraviolada És anomenada també oxicumarina És emprada en la preparació d’olis per a la protecció de la pell contra la radiació solar
Ramon Fontanilles i Junyent
Literatura catalana
Novel·lista
Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956 i El solar 1956, d’un caire més realista
,
Maghnad Saha
Astronomia
Astrofísic indi.
Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom
Santa Maria de Bell-lloc
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa).
Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina