Resultats de la cerca

Fill d’Alexandre I, el succeí sota la regència d’un consell presidit pel seu cosí, príncep Pau Karadjordjevič Major d’edat 1941, el mateix any s’exilià a Londres, en ésser ocupat el país per Alemanya Finida la guerra, Iugoslàvia esdevingué república 1945

Fou nomenat per Carles V arquitecte del rei en morir Joan Cabestany Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya El seu fill Berenguer Geli ~1559-1629 el succeí en el càrrec

Comte de Campo i duc de Lucera Famós pel saqueig de Màntua 1630, fou mariscal de les forces imperials durant la guerra dels Trenta Anys Conspirà contra Wallenstein i el succeí en el comandament En fou destituït el 1645, en ésser derrotat pels suecs

Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n'exercí el càrrec de vicepresident del 1903 al 1907

Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V

Ingressà al partit socialista el 1945 Membre de la cambra dels diputats en 1948-82, succeí Nenni a la secretaria del partit 1964-66 i en fou secretari general del 1972 al 1976, fins a ésser substituït per Bettino Craxi El 1983 fou nomenat senador

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc

Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez

Fill de MagnusVI, succeí el seu germà EricII S'hagué d’imposar a l’alta noblesa del país S'enfrontà a la Hansa, però no es pogué alliberar de la tutela econòmica germànica Lluità contra Suècia i Dinamarca 1309 i establí la capital a Oslo