Resultats de la cerca
Es mostren 2621 resultats
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
vocació hereditària
Dret català
Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.
Els fonaments són el testament, el contracte —dit heretament— i la llei La vocació legal o intestada només té lloc en defecte d’hereu instituït en testament o heretament i, a més, la successió intestada és incompatible amb la testada i contractual universals
John Bull
Història
Personificació popular de la nació anglesa.
Prové de la History of John Bull 1712, sàtira política de John Arbuthnot inspirada per la guerra de Successió a la corona d’Espanya Presenta John Bull com el prototip de l’anglès capaç i honest però colèric i d’humor variable
Cristià III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1534-59).
Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa
Henry Chandler Cowles
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg nord-americà.
Professor de botànica a la Universitat de Chicago 1925, fou un dels iniciadors de la geobotànica americana El concepte de successió , més tard desenvolupat per Clements, fou introduït per Cowles en el seu estudi Vegetation of Sand Dunes of Lake Michigan 1899
Fermin de Lacroix
Història
Militar
Militar provençal.
Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà 1707, Figueres 1709 i Girona 1710 El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís
Francisco Ronquillo
Història
Política
Polític castellà.
Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714
Frederic IX de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1947-72).
Fill del rei Cristià X El 1935 es casà amb la princesa Ingrid de Suècia Assumí la regència dos cops 1942 i 1947 La modificació de la constitució 1953 permeté la successió femenina al tron, i el succeí la seva filla Margarida II
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…
tocata
Música
Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, clavicordi i virginal.
Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina