Resultats de la cerca
Es mostren 1585 resultats
Ares
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d’altitud, al vessant meridional de la serra d’Ares
(1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
El lloc és presidit per l’església de Sant Bernabé, d’origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó Prop hi ha les bordes d’Ares Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbò
Montcortès de Pallars

Montcortès de Pallars
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui El lloc havia format part del marquesat de Pallars Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs
Maifré
Sector del terme municipal d’Osor (Selva), al N de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter.
Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols 1068, convertida més tard en Sant Daniel de Maifré i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré, la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda
les Ferreries

Vista general del poble de les Ferreries o de Palafolls (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (16 m alt.) i cap del municipi de Palafolls
, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís
Sant Sadurní de Segalers (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple
Sant Llorenç de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església és situada al petit agregat de Ratera, a ponent de Concabella És un edifici del segle XVIII que no podem descartar que tingui uns orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l’any 1098 Devia ser una sufragània de la parròquia de Concabella
Santa Maria d’Herba-savina (el Pont de Claverol)
Art romànic
No hi ha referències històriques d’aquesta església fins a la visita pastoral del 1758, en què consta com a sufragània de Santa Maria de Pessonada Tanmateix, el seu origen ha de ser molt antic, ja que la vila i el castell d’Herba-savina són documentats des de l’any 1120
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina