Resultats de la cerca
Es mostren 15836 resultats
factor còsmic d’escala
Astronomia
Variable que explicita la grandària de l’Univers en funció del temps.
Es relaciona amb el paràmetre de desplaçament cap al vermell z , mitjançant l’expressió 1+ z = R t 0 /R t 1 , on t 0 és el temps present i t 1 el temps en què fou emesa la radiació ara desplaçada Es relaciona també amb la constant de Hubble mitjançant l’expressió H 0 = d R/dt/ R La seva variació temporal és relacionada amb el paràmetre de desceleració còsmica
multiplexatge estadístic
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tipus asíncron de multiplexatge per divisió de temps (TDM).
També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM
deflector
Tecnologia
Cap dels pistons utilitzats en els motors de dos temps.
Té una forma especial que permet d’assegurar la distribució uniforme de la mescla a la cambra de combustió i evitar que le mescla surti per la lluerna d’escapament oberta al mateix temps que la d’admissió
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat evidenciada…
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
anàlisi isentròpica
Meteorologia
Examen i discussió de les dades d’una carta isentròpica per tal de predir el temps.
La predicció és feta actualment a partir de les dades globals d’un mapa del temps anàlisi del temps
divisió
Música
Qualsevol unitat mètrica producte de la divisió d’una de nivell immediatament superior, i, en particular, la que resulta de dividir el temps de compàs (o simplement temps1).
Es pot dividir en unitats mètriques de nivell inferior anomenades normalment subdivisions del temps o, simplement, subdivisions
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la…
rellotge de foc
Tecnologia
Rellotge que es basa en el temps que triga a consumir-se una matèria combustible.
En els monestirs medievals hom feia servir ciris graduats, que més tard foren substituïts per llums d’oli El temps hi era indicat per l’alçada del ciri o pel nivell de l’oli que encara no s’havia cremat Els xinesos calculaven l’hora per l’espai de temps que trigava a cremar una substància ígnia dipositada dins les parets d’un petit laberint més o menys llarg i de durada coneguda rellotge aromàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina