Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
coma de l’Orri
Vall del Ripollès, a la vall de Camprodon, dins el municipi de Setcases.
Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter massís del Gra de Fajol, 2 862 m alt coll de coma de l’Orri puig de Pastuira, 2 708 m i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç
les Llosses

Església de Santa Maria de les Llosses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat al SW de la comarca, entre el Ter, límit oriental, el Berguedà, límit occidental, i Osona, límit meridional.
Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme…
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
La Generalitat ordena sacrificar milers d’ànecs per la grip aviària
El Departament d’Agricultura ordena sacrificar uns 7000 ànecs de granges de Vilallonga de Ter Ripollès, Vilopriu Baix Empordà, Fontanilles Baix Empordà, Bescanó Gironès, la Cellera de Ter Selva i Lliçà d’Amunt Vallès Oriental a causa d’un brot de grip aviària molt agressiu, que té l’origen en una granja de Sant Gregori, d’on provenen els animals El Govern, a més, immobilitza l’aviram de 237 explotacions properes a les granges
el Daró

Part canalitzada del riu Daróal seu pas per Gualta (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Empordà (43 km) que neix a les Gavarres, al vessant W del puig d’Arques, al terme de Cruïlles.
Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d’Ullastret, actualment…
Antoni Casamor i d’Espona

Antoni Casamor
Escultura
Museologia
Escultor i col·leccionista d’art.
Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la…
Adrià Bosch Roca

Adrià Bosch Roca
Arxiu A. Bosch
Rem
Piragüista d’aigües braves en l’especialitat d’estil lliure.
S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008
Adri

Sant Llorenç d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès) al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba a 303 m d’altitud, entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri o de Montcal, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri afluent, per l’esquerra, del Ter, fins prop de Santa Eugènia de Ter
monestir de Cervià
Priorat
Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià, al terme de Cervià de Ter (Gironès).
El monestir De l’antic monestir, d’estil llombard, probablement edificat al final del segle XI, se’n conserven gran part de les construccions destaquen l’església romànica i el clos monàstic Com és habitual en els monestirs medievals catalans, la seva estructura es desplega al voltant del pati del claustre Té dos accessos des d’una placeta situada davant de l’església, per una porta que ens deixa a la galeria nord del claustre, i des d’un portal situat al mur oest del claustre i que dona a una altra plaça, probablement el pati exterior del monestir L’església Presenta planta basilical formada…
parc del Castell de Montesquiu
Vista nevada del parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina