Resultats de la cerca
Es mostren 2214 resultats
piràmide

Piràmide irregular de base hexagonal i piràmide truncada de base pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
Eleccions generals a Itàlia
Itàlia celebra eleccions anticipades, convocades pel president Sergio Mattarella el 28 de desembre de 2017 Els resultats donen un clar avantatge al partit populista i euroescèptic 5 Estrelles que obté gairebé un terç dels vots El segueixen, amb prop del 17% cadascuna, la també populista Lliga Nord i el Partit Democràtic centreesquerra, que governava des del 2013 En quart lloc prop d'un 15% hi ha Forza Italia de l'exprimer ministre Silvio Berlusconi centredreta Els principals temes en disputa en les eleccions són la immigració, l'atur juvenil i les relacions amb la Unió Europea
peix espasa

Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
Johannes Cornago
Música
Compositor d’origen hispànic o italià.
Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text
Josep Chafrion
Militar
Enginyer militar.
Fou deixeble, a Roma, del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir 1682, la seva biblioteca Lluità a Milà com a capità del terç de Llombardia, i a Catalunya, en la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos 1691-97, com a mestre de camp Dirigí la construcció de fortificacions a Catalunya, entre les quals la de Montjuïc, de Barcelona, en 1694-97 Publicà, a Milà, Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del estado de Milán 1687 i Escuela de Palas 1693, curs matemàtic aplicat a l’enginyeria militar
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Maria Llong
Cristianisme
Fundadora de les caputxines.
Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530
Josep Puntas Jensen

Josep Puntas Jensen (al mig)
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC
Ot
Història
Literatura catalana
Senescal o dapifer dels comtes de Barcelona i potser trobador.
Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina