Resultats de la cerca

Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…

Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…

Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a…

A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…

Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…

Al llarg del segle XX, el Japó ha assimilat intensament els principals corrents de música internacional, de manera que, actualment, tant els clàssics europeus com les variades manifestacions de la música popular -des del tango fins al rock - pertanyen, talment com a Europa, a la vida musical de la quotidianitat japonesa Al costat d’aquests tipus de música, però, el Japó ha conservat fins avui bona part del seu riquíssim llegat musical autòcton, que, per a diferenciar-lo d’aquests corrents internacionals, s’anomena hôgaku La música de tradició japonesa La música de tradició japonesa pertany,…