Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Com a jugador, fou internacional paraguaià millor jugador de la Copa Amèrica del 1953 i una vegada amb Espanya Com a entrenador dirigí el RCD Espanyol la temporada 1962-63, a segona divisió, i aconseguí l’ascens a primera Posteriorment tornà a entrenar l’Espanyol la temporada 1977-78 Tingué una dilatada trajectòria com a tècnic, en què destacà els anys seixanta amb la Juventus

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

Fou receptora de l’Hispano Francès al final de la dècada de 1970 i del Club Voleibol Sant Cugat al principi de la dècada de 1980 Guanyà tres Copes de la Reina i diversos subcampionats de Lliga Jugà amb la selecció espanyola en més de 105 ocasions El 1986 la Federació Catalana de Voleibol li lliurà una placa en reconeixement de la seva trajectòria

Desenvolupà la seva trajectòria representant diferents clubs, però destacà amb la Societat de Pesca Esportiva Salou, amb la qual es proclamà subcampió del món 1998 i d’Espanya 1997 per equips, i amb la Societat de Pesca Marbella del Poble Nou, amb la qual fou campió estatal de clubs 2000, 2001 Amb la selecció catalana guanyà una medalla de plata en el Campionat d’Espanya 2012

Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anys trenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1

El grup Txarango , un dels més populars de la música en català, posa a la venda el seu disc De vent i ales , amb el qual posa fi a la seva trajectòria El grup va començar el desembre del 2019 una gira de comiat abans de dissoldre’s que va haver d’interrompre’s el 12 de maig de 2020 per la covid-19

Encetà la seva trajectòria en el colleccionisme i el galerisme de fotografia contemporània, però posteriorment es centrà en la conservació del patrimoni fotogràfic català, primer des del Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró, i, a partir del 1997, com a conservador del MNAC, on també ha exercit de comissari de diverses exposicions Entre 1988 el i el 2002 fou director del certamen Primavera Fotogràfica