Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és…
Sant Pere d’Aransís (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Església, molt transformada, que té com a característica d’època romànica un fris continu d’arcuacions sota el ràfec a la façana de migdia ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és al nucli urbà del poble d’Aransís, a l’extrem sud Mapa 33-12290 Situació 31TCG310616 Per a anar a Aransís cal agafar una carretera de 7 km que surt de la que va de Tremp a Sant Salvador de Toló JAA Història El lloc d’Aransís, des del segle XIV fins a la fi de les senyories, estigué vinculat a la baronia d’Orcau Així, en el fogatjament de 1365-70 era d’A d’Orcau, al segle XVII consta com del…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al…
Santa Maria del Vilet (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent Mapa 33-15 389 Situació 31TCG391026 El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra XSB Història El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor , és esmentat…
Torre de Sant Martí de Can Messeguer (Castellar del Vallès)
Art romànic
Aquesta torre era situada al costat de la masia de Can Messeguer, antiga casa de Sant Martí, al lloc on es deia que hi havia les restes de la capella de Sant Martí El 1873 Mn Antoni Verges, en una visita que hi feu, ja deia que no hi quedava res, de la capella malgrat tot, el que sí que es podia observar fins fa poc era el cos massís de la torre de planta quadrada, que centrava tot un seguit de runes de diferents estructures, la majoria de procedència medieval Aquesta torre era una construcció prismàtica, de planta quadrada amb uns 3,50 m de costat i uns 7 m d’alçada, que estava dividida en…
Castell reial de Cotlliure
Art romànic
El castell de Cotlliure és situat arran de mar, entre la vila i el raval, a la dreta de la desembocadura de la ribera del Dui El castell de Cotlliure, de probable origen romà, és esmentat per Julià de Toledo en ocasió de l’expedició del rei Vamba a Septimània l’any 673 castrum Caucoliberi Des dels temps carolingis, Cotlliure i el seu castell, vista llur importància, foren posseïts directament pels comtes de Rosselló í, seguidament, per llurs successors, els comtes de Barcelona No obstant això, durant el govern del comte Gausfred III 1121-64 apareix una família de cavallers o castlans dita…
Domini màgic
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli, escrit el 1980, revisat el 1981 i publicat el 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…
Sorerols
Església
Antiga església (Sant Daniel) sufragània de la parròquia de Susqueda, del municipi d’Osor (Selva), esmentada des del 1068 i transformada al segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré .
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina