Situació
Església, molt transformada, que té com a característica d’època romànica un fris continu d’arcuacions sota el ràfec a la façana de migdia.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Pere és al nucli urbà del poble d’Aransís, a l’extrem sud.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG310616.
Per a anar a Aransís cal agafar una carretera de 7 km que surt de la que va de Tremp a Sant Salvador de Toló. (JAA)
Història
El lloc d’Aransís, des del segle XIV fins a la fi de les senyories, estigué vinculat a la baronia d’Orcau. Així, en el fogatjament de 1365-70 era d’A. d’Orcau, al segle XVII consta com del comte d’Erill, i al segle XIX del comte d’Aranda.
L’església parroquial de Sant Pere d’Arençís consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. L’any 1391 el capellà d’Aransís figura en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, amb la quantitat de 24 sous. Vers l’any 1526, n’era rector Antoni Gassol. En la visita pastoral del 1758, el visitador feu constar el bon estat de l’edifici i la situació de la sagristia, molt petita, darrere l’altar major. Actualment depèn de l’església parroquial de Talarn. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, profundament trans formada i alterada, que només conserva visible de l’estructura original una part de la façana sud on hi ha un fris continu d’arcuacions sota el ràfec. L’aparell d’aquest sector és de carreus ben tallats i escairats, disposats molt uniformement en filades regulars. Les arcuacions són fetes de petits blocs, amb unes petites mènsules treballades, que recorden poderosament la forma de les arcuacions de la façana sud de la propera església de Santa Maria de Llimiana i que coincideixen amb les formes de l’arquitectura llombarda de la segona meitat del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 266v-267v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 298
- ACV, Llibres de visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 304
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 322, 1 324, 1 355, 1 356 i 1 392.