Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la…
Aniceto Ortega del Villar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a…
Edouard Van Remoortel
Música
Director d’orquestra belga.
Es formà al Conservatori de Brusselles, on estudià violoncel, harmonia i música de cambra Posteriorment fou alumne de violoncel de Gaspar Cassadó, i a Ginebra estudià direcció d’orquestra amb Josef Krips Debutà com a director el 1951 i durant gran part de la seva carrera exercí de director convidat, tret de dos períodes com a titular de l’Orquestra Simfònica de Saint Louis 1958-62 i de l’Òpera de Montecarlo 1965-69 Actuà en el Festival de Salzburg, realitzà gires amb l’Orquestra del Mozarteum, i a partir del 1974 fou director convidat permanent de l’Orquestra Simfònica Nacional…
El que cal saber sobre la carència de minerals
Les carències de minerals per una aportació alimentària deficient són molt rares, tret dels dèficits de ferro i, en determinades zones geogràfiques, de iode o de fluor En canvi, són més freqüents les carències de minerals com a conseqüència de diverses afeccions que impedeixen una correcta assimilació o aprofitament d’aquests nutrients, o bé que en provoquen una eliminació orgànica més gran Abans d’emprendre un règim hipocalòric, és essencial consultar amb un especialista ja que, si no es fa així, és possible que no es cobreixin els requisits nutritius de l’organisme, inclosos…
Herència autosòmica recessiva
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica recessiva quan, perquè un gen determini un tret característic o provoqui una malaltia, cal que la mateixa versió o allel del gen en qüestió sigui present en els dos cromosomes homòlegs Així, el tret característic o la malaltia provocada pel gen es manifestarà únicament en individus heterozigots, és a dir, els que tenen una versió diferent del gen en cada un dels dos cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració genètica autosòmica recessiva, més de 600, si bé n’hi ha moltes altres, unes 850, que hom suposa…
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les…
Jevgenij Andrejevič Perm’ak
Literatura
Escriptor rus.
Començà escrivint teatre Les šumit ‘El bosc remoreja’, 1937, Jermakovy lebedi ‘Els cignes de Jermakov’, 1942, Ivan da Mar'ja 1942 És autor de llibres de divulgació científica per a nens Kem byt' ‘Qui ésser’, 1946, Skazka o strane Terra-Ferro ‘Conte del país Terra-Ferro’, 1959, Skaz pro gaz ‘Conte sobre el gas’, 1960 El tret característic de Perm'ak fou la combinació de la fantasia i la tradició populars amb els elements socials del seu temps Autor de novelles Skazka o serom volke ‘Conte del llop gris’, 1960, Staraja ved’ma ‘La vella bruixa’, 1961, Gorbatyj medved’ ‘L’os geperut…
Paul von Mauser
Militar
Fabricant d’armes portàtils alemany, fill d’un armer de l’armeria reial de Württemberg.
El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb lleugeres…
Josep Pi-Sunyer i Cuberta
Dret
Advocat i polític.
Fill de Carles Pi i Sunyer Secretari de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1973-76, el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya 1975-78, representà a Esquerra Republicana com a diputat a Corts 1980-82 i com a senador 1982-86 Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort
Mino da Fiesole
Escultura
Escultor florentí, deixeble de Desiderio da Settignano.
Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina