Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
aquarterar
Transports
Posar, mitjançant les escotes, una vela a la banda contrària, o sigui a sobrevent, de tal manera que el vaixell augmenti la capacitat de virada, o fer que, acompanyada d’altres veles, quedi proa a la mar o faci anar l’embarcació endarrere.
maniobra
Transports
Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment o una certa posició, tals com les de manejar les veles, les màquines, el timó, les àncores, etc, o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
Hom anomena maniobra alta la que necessita l’acció de la gent a dalt dels pals, i maniobra baixa la que hom pot executar des de la coberta o sense que els mariners pugin als pals
Els oficis de mar
Catalunya posseeix un extens litoral que s’estén des del cap de Creus, al nord, fins a les Terres de l’Ebre, al sud En total, 580 quilòmetres de costa a la mar Mediterrània I, és clar, de la mar li han vingut perills, però també contactes i influències fecundes L’ésser humà s’ha d’adaptar al medi, i és així que quan la costa ofereix bons abrics i condicions favorables a la vida marítima, es fa mariner o pescador Molts pobles tenen la seva raó de ser en la vida marítima Palamós és, amb Roses, un dels ports més importants de Catalunya Les gambes que s’hi pesquen, amb arts d’arrossegament, es…
aerostació
Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
cofa
cofa d’un vaixell de vela
© Fototeca.cat
Transports
Plataforma que en els vaixells de vela anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d’allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s’hi situés el serviola.
Era formada per diverses taules, recolzades damunt els baus de cofa, les quals deixaven una obertura quadrada al centre per al pas del pal
saqueig de Ciutadella
Incursió d’un estol (140 veles) de corsaris turcs contra Ciutadella (després de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjat davant la Maó pels canons de Sant Felip Neri), que desembarcà davant la vila el primer de juliol de 1558, a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el Capità Miguel Negrete amb 700 homes, que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies la destrucció fou gairebé general, i més de 2 500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada acta de Constantinoble , amb la relació dels fets i els noms dels presoners Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i…
tabac
Tabac i cigarreta
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…
aparell bermudià
Transports
Aparell en el qual les veles principals són de ganivet, amb botavara i en forma de triangle rectangle escalè, de manera que el gràtil, que arriba pràcticament fins a la galeta, és el catet gran; el gràtil de l’escota, el catet petit, i la baluma
, la hipotenusa; en aquestes veles la ralinga del gràtil ha d’agafar-se ben bé al pal, talment que entre el pal i el gràtil no s’ha de veure gens de cel, car és en aquest costat de la vela on es concentra l’acció del vent i un interstici produiria una malversació d’energia eòlica que disminuiria el rendiment del velam.
pàmfil
Transports
Embarcació medieval pròpia de la mar Mediterrània, d’origen oriental, caracteritzada pel fet de tenir una sola coberta, una filera de rems per banda, dos pals aparellats amb veles llatines i dos castells, l’un a proa i l’altre a popa, emprada en la navegació comercial i com a vaixell de guerra.
aparell llatí
Transports
Aparell típic a Catalunya, que rep aquest nom perquè les veles que duu són llatines, o sigui, en forma de triangle isòsceles i de manera que el gràtil, que és el costat diferent, va assegurat a una verga llarga, flexible i composta de dues peces (el car i la pena), anomenada antena, la qual se suspèn de la drissa mitjançant la raca, i pel penol del cap és fermada en algun punt del buc.
Entre altres bastiments, porten aparell llatí el llagut , la tartana , la barca de mitjana i el xebec