Resultats de la cerca

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…

Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del río Vabrile…

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

Estimada per Polifem, no li correspongué perquè estava enamorada del bell Acis

Centre d’una rica regió agrícola canya de sucre, cafè, cereals, fruiters i ramadera, té indústries càrnies, sucreres i del tabac

El més cèlebre fou el fet construir pel papa Innocenci VIII al palau del Vaticà, damunt el pati dit justament del Belvedere, construït segons els plans de Bramante al començament del s XVI Aquest pati enclou quatre gabinets, que contenen, a més d’altres escultures, el cèlebre grup del Laocoont i l'Apollo del Belvedere El belvedere construït per l’arquitecte Johann Lukas von Hildebrant a Viena s XVIII, per al príncep Eugeni de Savoia, constitueix una mostra remarcable del barroc austríac

Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la illuminació pertanyents a un triclinium Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d' opus sectile , fan evident l’existència d’un sector residencial luxós

Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720

Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes…