Resultats de la cerca

Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803

Collaboradora d’Otto Hahn a la Universitat de Berlín i a l’institut Kaiser Wilhelm, intervingué d’una manera decisiva en el descobriment del protoactini i en la producció d’elements transurànics Els seus estudis sobre l’estructura del nucli atòmic i la fissió de l’àtom d’urani, fets juntament amb el seu nebot Otto RFrisch, contribuïren al desenvolupament de la gran indústria basada en l’aprofitament de l’energia nuclear

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg

Teòleg i pastor protestant a Cleversulzbach, deixà el ministeri el 1843 Més tard ensenyà literatura en un institut de Stuttgart 1851-66 Per a la seva novella Maler Nolten ‘Pintor Nolten’, 1832 prengué model del Wilhelm Meister , de Goethe Com a poeta combinà la forma clàssica amb els temes romàntics El 1838 aparegué la seva primera collecció de poemes Gedichte , en la refosa dels quals continuà treballant fins el 1874 La seva poesia és natural i fortament imaginativa

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger l’antic professor de F Mendelssohn i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps