Resultats de la cerca
Es mostren 3880 resultats
Laia Costa i Bertran

Laia Costa i Bertran
© Berlinale
Cinematografia
Actriu.
Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà Fort Ross 2014, de Jurij Moroz, Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà els premis Lola…
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels reis Capets En…
Josep Esteve i Dolç
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, conegut amb el cognom castellanitzat Estevan, o també per Josep Dolç.
S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel Esteve i Cervera…
Michel Sénéchal
Música
Tenor francès.
Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…
Rosanna Carteri
Música
Soprano italiana.
Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…
Shirley Verrett
Música
Soprano i mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a Los Angeles i a la Juilliard School de Nova York El 1957 debutà a Yellow Springs Ohio amb The Rape of Lucretia B Britten i un any després entrà a formar part de la New York City Opera El 1959 es presentà a Colònia i inicià la seva trajectòria europea amb reeixides actuacions al Teatro alla Scala de Milà 1966 i el Covent Garden de Londres, escenari on actuà successivament a partir del 1973 Cantà al Metropolitan de Nova York el 1968 i s’hi presentà reiteradament en temporades posteriors, tant en papers de soprano com de mezzosoprano El 1986 fou lady Macbeth en la versió…
Ingrid Haebler
Música
Pianista austríaca.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la integral dels…
Selma Kurz
Música
Soprano austríaca.
Alumna de Johannes Ress, feu el seu debut a Hamburg el 1895 com a Mignon a l’òpera del mateix títol d’A Thomas Del 1896 al 1899 cantà a Frankfurt i el 1899 fou sollicitada per G Mahler per a tornar a representar el paper de Mignon a Viena Des de llavors s’establí a la capital austríaca Tot i interpretar papers lírics, com ara el de Tosca o el de Sigliende, la fama li arribà gràcies al seu repertori de soprano de coloratura Així, fou Zerbinetta d’ Ariadne auf Naxos de R Strauss el 1916 amb motiu de l’estrena de l’òpera Actuà per tot el món i es presentà a París, Londres i els Estats Units La…
Peter Hofmann
Música
Tenor alemany.
Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…
Rosita Mauri

Rosita Mauri
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina Rosa Mauri i Segura.
Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de Messager 1886, i…