Resultats de la cerca

Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada llei forta dels…

Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més…

El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari  Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà…

Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un…

Fou deixeble d’E Ellberg a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1926-31 i posteriorment es traslladà a París, on estudià amb L Sabanejev Exercí també de crític musical i escriví diversos assaigs La seva obra compositiva és d’una gran austeritat de mitjans expressius i revela un treball rigorós Del romanticisme de la seva joventut evolucionà cap al dodecatonisme, i al llarg de la seva trajectòria foren decisives les influències d’A Honegger, I Stravinsky i S Prokof’ev De la producció de Wirén cal destacar les cinc simfonies, la Suite Romàntica , opus 22 1944, el Concertino per a…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…