Resultats de la cerca
Es mostren 68259 resultats
Juan Nepomuceno Almonte
Història
Polític mexicà.
Fill natural de José María Morelos, des de molt jove participà en les lluites per la independència Fou ministre en diverses ocasions representant el partit federalista, fins que el 1850 formà part del partit conservador Des del 1856 fou ambaixador a Londres i a París, i féu una sèrie de gestions encaminades a cercar un rei per a Mèxic Finalment, tornà al seu país 1862, on es proclamà '' jefe supremo de la nación ' mentre era esperada l’arribada de Maximilià 1864 fou membre de la regència Tornà a París acompanyant l’emperadriu Carlota 1866 amb la missió d’aconseguir ajut francès per a…
Arias Gallego
Cristianisme
Eclesiàstic i bisbe de Girona (1556-65) i de Cartagena (1565-75).
Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat
Joan Josep Hervàs i Arizmendi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les…
estel
Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
bàscula
Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de la bàscula és…
Mosterià
La indústria mosteriana era tallada principalment en nuclis de sílex i, menys sovint, en calcàries o quars. Hi ha una remarcable uniformitat en el temps i l’espai, si bé es pot distingir una certa varietat regional.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions…
la Pedrera
Façana de la Pedrera o casa Milà, obra d’Antoni Gaudí (1906-10)
© Arxiu Fototeca.cat
Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d’Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10).
Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel…
santuari de Bellmunt
Santuari de Bellmunt o de les Alades, a Sant Pere de Torelló, Osona
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons la tradició, fou…
calç
Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…