Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Membre del Club Natació Barcelona Com a nedador fou campió de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 1950 i, com a waterpolista, campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950 Amb la selecció estatal, fou tres cops internacional en el període 1949-50

Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal

S’inicià al Club Natació Reus Ploms, en el qual destacà com a juvenil i debutà en el primer equip El 1966 fou campió d’Europa amb la selecció espanyola júnior i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu 1967-69, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes d’Europa Després tornà al Reus Ploms, equip en el qual es retirà

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva

Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també fou president de la…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

Quan era júnior fitxà pel Club Tennis Barcino, amb el qual debutà a la divisió d’honor i hi jugà fins el 1965 Després, jugà al Club Patí Voltregà, al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1969, al Club Esportiu Arenys de Munt 1969-73 i al Club Patí Vic 1973-75 Fou internacional absolut i júnior amb la selecció espanyola, categoria, aquesta última, en la qual es proclamà campió d’Europa 1962

Format al Club Esportiu Bonasport, s’inicià en el tennis, però el 1988 es canvià al pàdel Fou dues vegades subcampió del món 1992, 1994, campió d’Europa 1995 i d’Espanya 1993 Durant la dècada de 1990 fou set vegades consecutives campió de Catalunya Exercí de monitor del Club Deportivo Feygón, de Màlaga, i del Club de Tenis Monteverde, de Santander

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació