Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
pensió emfitèutica
Història del dret català
Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.
Seguint el dret romà, la manca de pagament de les pensions portava aparellat el comís de la finca, menys a la ciutat de Barcelona i a altres llocs, on regia el privilegi Recognoverunt proceres 1284, i al bisbat de Girona, on hi havia aquesta reminiscència de la Llei Gòtica i es podia salvar el comís doblades les pensions endarrerides Avui, després de la llei sobre censos del 1945, aquest comís només pot ésser aplicat quan ha estat convingut en l’escriptura d'establiment
primogenitura
Història del dret
Conjunt de drets del primogènit.
A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu
el Regomir
Castell
Antic castell episcopal bastit a la muralla romana de Barcelona, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar.
Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
voltor negre
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 115 cm de llargada i 287 cm d’envergadura.
És de color bru fosc i té el plomissol del cap i el coll grisenc, amb clapes fosques al cap Nia als arbres i habita a les muntanyes boscades i als garrigars del SE europeu, a Sicília i en alguns punts del SE de la península Ibèrica Als Països Catalans només n'hi ha unes quantes colònies a Mallorca, a la serra de Tramuntana Actualment en resten molt pocs exemplars, i és a la llista d’espècies europees amenaçades d’extinció
20 morts en el naufragi d’un transbordador a Noruega
20 persones moren a la mar del Nord en enfonsar-se un transbordador que feia el trajecte entre les ciutats noruegues de Stavanger i Bergen El transbordador, en funcionament des del passat mes d’agost i dotat de tots els moderns avenços en aquest tipus de vaixell, es desvia de la seva ruta, per raons desconegudes, i s’enfonsa després de xocar amb uns farallons En el vaixell només viatjaven 89 persones, tot i que tenia capacitat per a més de 300
Presa de possessió dels nous ajuntaments espanyols
Els municipis de l’Estat espanyol celebren els actes de presa de possessió dels regidors elegits el passat 13 de juny El PP, que des del 1995 governava en 41 capitals de província, ara només ho farà en 30, mentre que el PSOE ha incrementat les seves alcaldies de 5 a 15 capitals gràcies als pactes amb altres formacions Els principals canvis es produeixen a Pontevedra, Vigo i Ferrol per al BNG, Còrdova IU, Sevilla PSOE i Vitòria i Pamplona PP
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular