Resultats de la cerca

Ingressà al seminari diocesà de l’Assumpció per iniciar la formació sacerdotal El 1981 fou ordenat prevere per Ricard M Carles i Gordó, aleshores bisbe de Tortosa Fou director espiritual del Seminari Diocesà i delegat diocesà de la Pastoral Vocacional abans d’accedir al ministeri episcopalment El juny del 2003 fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II L’agost del 2021, amb la renúncia al càrrec del bisbe Xavier Novell, fou designat administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona

Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345

En temps de pau té per objecte d’evitar la violació de l’espai aeri d’un estat, i en temps de guerra, de destruir qualsevol avió atacant A més dels avions interceptadors i, més modernament, els míssils terra-aire, comprèn les estacions de radar, de vigilància i de control Si un avió no és identificat per aquests darrers serveis, és interceptat pels caces propis i pot ésser abatut, obligat a aterrar o a sortir del territori de l’estat

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

Deixeble de Pau Milà i Fontanals Tingué l’estudi a Barcelona Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamuntà Manlleu, Arenys de Mar, etc A Barcelona treballà també per a l’església de Sant Just i de Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona Conreà també la crítica d’art a Madrid i a Barcelona

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch