Resultats de la cerca

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals…

Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964, compartit…

El diafragma és un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint completament l’orifici extern del coll uterí, de manera que impedeixi l’accés del semen ejaculat a l’úter Abans d’utilitzar el diafragma s’ha de visitar un especialista per tal que determini quina és la grandària de diafragma que cal utilitzar i ensenyi a la dona la tècnica de collocació Posteriorment és recomanable d’efectuar un control mèdic i canviar el diafragma almenys cada dos anys Per tal que sigui eficaç, el diafragma s’ha d’utilitzar…

El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet…

Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté un pitch…

Més o menys gran, aquesta diferència d’alçada —aquest interval— és igual en totes les notes i constant al llarg de tota la música transposició L’existència d’aquests instruments és el resultat de la construcció de diferents mides a partir d’un mateix model, amb cordes o tubs acústics més llargs o més curts per a accedir a registres més greus o més aguts Això fa que, amb la mateixa tècnica d’execució, diferents instruments d’un mateix tipus puguin produir sons en altres tons respecte al de l’instrument de referència El to resultant, diferent del to escrit, s’anomena to d’efecte…

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació…

El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…