Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Reconquesta i repoblació del Bages
Art romànic
La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
rambla de Sellumbres
Riera
Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfont, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, collector seu malgrat que té un recorregut més curt per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella
Can Batlló
Un dels quatre districtes en què fou dividit, el 1858, l’antic municipi de les Corts
de Sarrià (Barcelona), que anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Fèlix Batlló i Barrera
i els seus germans, la qual esdevingué Escola Industrial.
Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà
Balsas
Riu
Riu de Mèxic (880 km de llargada i 113 200 km 2
de conca) que neix a la vall de Puebla per la unió dels rius San Martín i Zahuapán i que rep, fins a la confluència amb el Cocula, el nom d’Atoyac o Poblano.
Desemboca a l’oceà Pacífic formant un petit delta El seu cabal és aprofitat per centrals hidroelèctriques
port de l’Estany
Llanxa front el port de l’Estany, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Petit port natural format a la costa del Baix Ebre (l’Ametlla de Mar), entre les cales del Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany
, que neix a la Muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides
).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany
tokhari | tokhària
Història
Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí entre els segles V i X al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià (confusió feta ja per Estrabó, que transcriví per tókharoi el nom indígena tuyre).
ternat | ternada
Numismàtica i sigil·lografia
Al principi del segle XV, nom popular donat al croat, possiblement perquè aquest portava al revers la gran creu i anells alternant amb els punts, exactament com la moneda de tern, de la qual prengué els tipus, seguint les disposicions donades en crear-se el croat.
ròtol de ciris
Cristianisme
Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.
S'encenien durant els tres primers salms de matines i presidien tot el res, en record, sembla, de l’estel de Nadal
Chōḷamaṇḍala
Golf marí
Nom que rep la costa sud-oriental de l’Índia, al golf de Bengala, entre el delta del riu Krishna i el cap Kodikkarai; és una costa baixa i sorrenca, sense bons ports naturals, bé que hom n’ha habilitats alguns, entre els quals el de Madras.