Resultats de la cerca
Es mostren 173263 resultats
petador
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon copejat de manera indirecta Consta d’un petit cilindre de fusta de parets gruixudes, amb dos talls o obertures laterals i obert per un extrem a l’altre extrem hi ha un mànec de la mateixa fusta A la base del cilindre, és a dir, a la part més pròxima al mànec, hi ha clavades -en posició creuada amb les obertures laterals- dues llargues làmines d’acer amb una petita bola de fusta a l’extrem El so es produeix per sacseig, en picar les dues boles el cilindre obert Joguina infantil de caràcter popular, actualment també es construeix amb materials…
stretto
Música
Terme que indica una acceleració de tempo en una secció conclusiva; l’acceleració mateixa.
Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1, Tarantella Per…
fortepiano
Música
Terme de dinàmica que indica que una nota s’ataca forta però que de seguida cal disminuir-ne la intensitat.
Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del nivell d’…
Swazilàndia 2013
Estat
Jan Sithole, un dels dirigents opositors més reconeguts per la seva denúncia de la monarquia absoluta de Mswati III, va entrar al Parlament després de les eleccions celebrades el 20 de setembre En la consulta es van elegir per sufragi universal 55 diputats dels 65 de la cambra baixa i 10 dels 30 senadors Tanmateix, com que els partits polítics estan prohibits des de fa quaranta anys, els candidats, que havien de ser avalats per les autoritats tradicionals, es van haver de presentar sense filiació política La formació de Sithole, el Partit Democràtic de Swazilàndia SWADEPA, va demanar als…
transport d’Ekman
Geografia
Transport generat en una massa d’aigua per un vent que bufa sostingudament en una direcció.
Aquest transport, o flux de massa per metre lineal, s’obté integrant verticalment l’espiral d’Ekman distribució de la velocitat al llarg de la columna d’aigua El resultat ja no depèn de la forma concreta de l’espiral, sinó tan sols de l’esforç del vent exercit en la superfície de l’aigua El transport d’aigua integrat en tota la vertical té la direcció perpendicular a la del vent en superfície, dirigit cap a la dreta segons la direcció del vent en l’hemisferi nord, i cap a l’esquerra en l’hemisferi sud El transport d’Ekman és un mecanisme important en la generació de moviments verticals en el…
Laura Villaescusa Galera
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada al Club Bàsquet Santa Rosa de Lima Horta, debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000 després de proclamar-se campiona d’Europa cadet 1999 amb Espanya La temporada següent jugà al Baloncesto Ciudad de Burgos de la Lliga Femenina A continuació fitxà pel Rivas Futura de Madrid 2001-05, el CD Universidad de Còrdova 2005-06 i el CB Joventut Mariana de Sóller 2006-11, amb el qual ascendí a la màxima categoria el 2008 Inicià la temporada 2011-12 amb el CB Bons Aires Palma de la Lliga Femenina 2, però una vegada començada la temporada retornà al CB Joventut Mariana La temporada 2013…
Maria Eulàlia Vila Suñé

Maria Eulàlia Vila Suñé
5VS5
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada en el Club Bàsquet Olesa, el 1982 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes – Betània Patmos Després de la desaparició d’aquest últim fitxà pel Club Bàsquet l’Hospitalet A continuació jugà amb l’ADEPAF de Figueras 1986-89, el Club Bàsquet Cantaires de l’Ebre de Tortosa 1989-90, el Bàsquet Manresa femení 1990-92 i el Club Esportiu Universitari 1992-95, tots de la primera divisió L’any 1995 tornà al CB Olesa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió, que la temporada 2003-04 passà a denominar-se Lliga Femenina 2 Jugà fins la temporada 2010-11 en el segon equip de l’entitat, però disputà…
Esglésies del Berguedà anteriors a l’any 1300
Art romànic
Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…
Santa Margarida (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est J Recarens La capella de Santa Margarida és situada a la zona de sud-est del terme municipal de Vilobí d’Onyar, enmig del pla de la Selva Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG794360 Del nucli urbà del cap del municipi surt, en direcció al nord-est, una pista que, en un 1,7 km aproximadament, porta a l’església JRR Història Aquesta capella era agregada a l’església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar L’única notícia directa que n’ha arribat és del 1290, any en què va rebre el llegat d’uns llibres JCH Església L’edifici actual consta d’una…
casal
Entitats culturals i cíviques
Entitat, de caràcter popular, específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques, semblants a les dels centres o cercles formats a la segona meitat del segle XIX.
Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…