Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
paeria
Història
A Tortosa, òrgan assessor i executiu, de caràcter judicial, i representant de la ciutat que des del 1276 (carta de paeria) exercia conjuntament amb el veguer i la seva cort, representant dels senyors i després del rei.
Perdurà fins a la Nova Planta
retard
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava tant en la vida embrionària com en l’adulta i que gradualment en l’escala evolutiva esdevé vestigial i acaba desapareixent en ambdues fases.
ascidi
Anatomia vegetal
Òrgan digestiu propi d’algunes plantes insectívores ( Nepenthes, Sarracenia
, etc) que consisteix en una fulla transformada, tota ella o només el pecíol, en un recipient més o menys còncau o tubular, el qual conté un suc digestiu.
Els grups d’aràcnids exòtics
Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament tropical, de bones dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
ploma

Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la lliurea…
catxalot pigmeu
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, molt més petit que el catxalot (ateny uns 4 m), de formes i coloració molt semblants a les d’aquest i amb l’òrgan de l’esperma de balena menys desenvolupat.
Els catxalots pigmeus són solitaris i es troben pràcticament a tots els oceans
fons de garantia salarial
Economia
Òrgan autònom estatal que té per finalitat d’assegurar al treballador el pagament en cas d’insolvència de l’empresari de certes quantitats que acredita en concepte de salaris o d’indemnització derivades del contracte de treball extingit.
distribuïdor
Tecnologia
Òrgan emprat, en les màquines de vapor, per a establir la comunicació, alternativament, entre la caldera i una de les cares del pistó motor i entre l’altra cara d’aquest pistó i l’atmosfera o el condensador.
N'hi ha de corredora, de vàlvula, etc
Consell d’Espanya
Història
Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.
Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la qual hi havia…