Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, de 18,97 km 2 d’extensió, és situat al NE de la comarca de l’Alt Penedès Limita amb Piera Anoia al N, amb Terrassola i Lavit a l’W, amb Subirats al s i amb Sant Llorenç d’Hortons i Gelida a l’E El puig d’Espiells 206 m fa de divisòria entre aquest últim municipi i els de Sant Sadurní i Subirats A més de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, el municipi comprèn altres nuclis de població, com ara els pobles de Monistrol d’Anoia i Espiells, les caseries de Can Benet de la Prua, Can Catassús i el Molí d’en Guineu, i alguna urbanització com el…

En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna segle XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig

Fundat el 1975 i conegut com CASC, practica diverses especialitats d’atletisme però està especialitzat en marxa atlètica Organitza la marxa Sant Celoni-La Costa El 1985 creà l’escola d’atletisme S’entrena a l’estadi municipal, inaugurat l’any 1982 Alguns dels seus atletes més destacats són Dídac Mañas, Olga Riera i Francisco Botonero

La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs,…

Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del segle XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel…

Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…

Fundat el 1988, nasqué amb el nom de Club Voleibol Sarrià Fou impulsat per Carles Castro, que també en fou el primer president Tanmateix, existí l’antecedent del Club Esportiu Hispano Francès, que entre el 1977 i el 1981 també s’anomenà CV Sant Cugat Tingué seccions masculina i femenina i guanyà una Copa de la Reina 1981 El 1992 el CV Sarrià es traslladà a Sant Cugat del Vallès per aprofitar el recentment construït pavelló de Valldoreix i adquirí el nom actual L’equip sènior femení jugà set temporades a la Superlliga femenina, la màxima divisió espanyola, la darrera…

El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…