Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Arenós
Antic llogaret
Antic lloc, a l’Alt Millars, contingut dins el gran castell d’Arenós
, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s’instal·là, a partir del s. XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d’Arenós
.
Era el centre de la baronia d'Arenós
l’Anoia
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
els Àngels de Viliella
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat al terme municipal de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de la Llosa
.
Almalafa
Sector del terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta) que duu el nom d’una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d’Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d’aquest antic territori).
És regat, entre d’altres, per la séquia d’Almalafa , derivació de la séquia major de Castelló
transmissor polar
Amplificador de potència emprat en emissors en què es busca un alt rendiment energètic (idealment, una eficiència energètica del 100%), i en què el senyal multinivell a transmetre es genera separant per camins diferents els components d’amplitud (mòdul) i de fase (per això el nom de polar).
El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador normalment commutat, de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida Els amplificadors EER i ET, en què les informacions d’amplitud i de…
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
pòlissa d’almirallat
Transports
Història
Militar
Dret marítim
Document pel qual hom acreditava, d’acord amb les Ordinacions de l’Armada, l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o en cas d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.
En el primer cas era lliurada per l’armador de la ruta en el segon, en què l’almirall era nomenat a la sort o de comú acord, la pòlissa era signada per tots els capitans a favor de l’elegit i per aquest a favor dels altres vaixells
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels…
governall
Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
aplicació client-servidor
Electrònica i informàtica
Aplicació informàtica en què els programes funcionen en l’estació intel·ligent de treball de l’usuari (que rep el nom de client), en tant que altres parts del mateix programa, com les lectures i escriptures a les bases de dades, es realitzen en altres elements informàtics, anomenats servidors.