Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
dret paccionat
Dret català
Després de la cort de Barcelona del 1283, que establí l’acord entre el rei i les corts per a la promulgació de les constitucions generals de Catalunya, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general.
Per raó de la seva condició, tenia preeminència sobre els de les pragmàtiques, sobre el dret comú, sobre els costums i qualsevol altre no elaborat pel rei amb les corts i només podia ésser derogat o variat per noves constitucions
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat
agostar
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al pirrial d’or sicilià de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó (1282-85) d’un pes de 4,35 g i llei de 23,75 quirats. El 1285 el rei establí el seu valor a 14 sous barcelonesos.
taller d’adaptació escolar i d’aprenentatges instrumentals bàsics
Educació
Unitat escolar creada per l’administració educativa catalana el 1997 amb la finalitat d’acollir transitòriament alumnes d’educació secundària obligatòria que arriben a Catalunya, procedents d’altres cultures i idiomes, desconeixent-ne les formes de vida escolar, la cultura i la llengua.
La seva finalitat és aproximar aquest alumnat al país receptor i introduir-lo al coneixement bàsic de la llengua pròpia de l’ensenyament Els TAE constitueixen una de les activitats que inclou el Servei d’Ensenyament del Català en el projecte Anselm Turmeda El seu nombre l’any 2000 era de 30
ciutat gegantera
Folklore
Títol honorífic que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga per assemblea a una població diferent, la colla de la qual es fa càrrec de la custòdia dels gegants de l’Agrupació i de la representació oficial gegantera durant un any.
La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant
Commemoracions de Pere Albert
Dret català
Tractat de dret feudal català fet al segle XIII pel jurista Pere Albert
, reconegut com a font de dret a partir de les corts de Montsó del 1470 i incorporat després a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya
.
tractat de Campillo
Història
Acord signat el 1281 a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Àgreda i Tarassona), entre Pere II de Catalunya-Aragó i Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d'Àgreda
.
premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals
Premi que atorga la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a una trajectòria científica o a un descobriment que hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals.
Fou creat l’any 2004, per a honorar la memòria del doctor Ramon Margalef 1919-2004 Relació de guardonats 2005 Paul Dayton 2006 John Lawton 2007 Harold AMooney 200 8 Daniel Pauly 2009 Paul R Ehrlich 2010 Simon A Levin 2011 Juan Carlos Castilla 2012 Daniel Simberloff 2013 Sallie W Chisholm 2014 G David Tilman 2015 Robert Eric Ricklefs 2016 Josep Peñuelas i Reixach 2017 Susana Díaz Pacheco 2018 Steven Carpenter 2019 Carlos M Duarte 2020 Jordi Bascompte 2021 Sandra Laborel
Declaració de Manresa
Text aprovat durant l’assemblea constitutiva de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebrada a Manresa al juliol del 1997, pel qual s’adoptava el compromís de potenciar l’inici i l’aplicació de l’Agenda 21 de Catalunya.
El compromís fou renovat vuit anys més tard 2005 per mitjà de la declaració de Vilafranca
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-homes i el…