Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional
Història
Unitat administrativa del departament d’ensenyament que té per objectiu la cooperació en iniciatives i projectes europeus i d’altres àmbits internacionals, l’organització d’intercanvis escolars i la propagació a Catalunya dels programes d’acció educativa de la Unió Europea i internacionals.
Fou creada el 1988 com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l’any 2000
Consell Català d’Associacions
Dret civil català
Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’estudiar i conèixer la realitat de l’associació catalana i facilitar tota la informació per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament més eficaç del món associatiu.
Per raó de la seva funció principal d’informar, el consell es considera un òrgan consultiu Per tant, pot assessorar i dictaminar sobre qualsevol disposició legal que afecti l’associació També pot proposar les degudes actuacions per a promoure les associacions La possibilitat de proposar línies de suport i de participar en la mediació dels conflictes que puguin sorgir són dues prerrogatives més del Consell Català d’Associacions
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
Societat Castellonenca de Cultura
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1919 a Castelló de la Plana, a fi de promoure i dotar de rigor els estudis històrics i filològics locals, amb una visió àmplia que connectés amb la resta del moviment intel·lectual del País Valencià i de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…
pacte de Tudela
Història
Conveni d’amistat signat a Tudela de Duero (Castella), el 27 d’agost de 1506, entre Caterina i Joan d’Albret, reis de Navarra, i Felip I de Castella, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó i hereu dels dominis dels Habsburg.
Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512
Serveis d’Indústria
Economia
Organisme de la conselleria d’economia de la Generalitat de Catalunya, creat a l’abril de 1934, que s’ocupava de la política industrial i dels serveis annexos: investigació, seguretat i higiene, transports, electrificació i estadístiques per a l’elaboració del cens industrial.
En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar
Historiografia catalana
Fundat a Barcelona l’any 1986 sota l’impuls de l’Associació d’Historiadors Modernistes Pierre Vilar creada un any abans, aquest centre d’estudis tingué com a objectius principals promoure l’estudi i la recerca de la història moderna, especialment de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Entre les seves activitats ha destacat la celebració anual de cicles de conferències amb el títol genèric d’“Història Moderna Història en construcció”, i la coedició de volums com La familia en la España mediterránea Siglos XV-XIX 1987 i 1640 La Monarquía Hispánica en crisis 1992 Dissolt l’any 1997, ha estat presidit per Carlos Martínez Shaw Lectures MARTÍNEZ SHAW, C “El Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar”, Historia Moderna Historia en construcción , Lleida 1999, vol I, p 9-17