Resultats de la cerca

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran…

Fill i successor de Joana II de Navarra i de Felip III, comte d’Évreux Es casà 1353 amb Joana, filla de Joan II de França, a qui reivindicà els comtats de Xampanya, Brie i Angulema, cedit aquest últim al favorit Carles de la Cerda, el qual ell féu assassinar 1354 Joan II, temorós dels seus contactes amb els anglesos, li cedí dominis a Normandia tractat de Nantes, 1354, però el detingué a Rouen 1356 Escapat de la presó, vencé la revolta dita de la Jacquerie , d’acord amb el delfí, alhora que actuava contra aquest amb la seva intervenció en la de París d’Étienne Marcel 1358 Aliat…

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra…

Deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona Es doctorà, el 1946, amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 1949 Fou fundador d’Anabis 1945, entitat precursora del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, ideat igualment per ell 1947, i del qual fou secretari general Professor adjunt a la Universitat de Barcelona 1948-54, vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos…

Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models…

Fundat el 1952, nasqué gràcies a l’impuls d’antics membres dels primers clubs nàutics de la vila i de famílies d’estiuejants i prengué el relleu del Club Marítim de Sitges Organitzà el Campionat d’Espanya de patins de vela 1950, el d’esquí nàutic 1982 i el de Hobie Cat 14 1983, 1984 L’any 1970 també coorganitzà el campionat d’Espanya de natació amb aletes, apnea i escafandrisme En l’àmbit català, ha coorganitzat algunes edicions de la Setmana Catalana de Vela i organitza el Trofeu Ricard Roca-420 de Plata El 1988 constituí l’Escola de Vela amb l’objectiu de fomentar la pràctica de la vela…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’allotgen a casa de Pedro…

El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…

Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I…