Resultats de la cerca

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la…

El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona Installat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització…

Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig Saxònia, on amplià els estudis de composició amb S Jadassohn Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G Puccini El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què…

Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P Raimondi, NA Zingarelli i V Bellini Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829 A partir de llavors hi collaborà activament en òperes com ara Il colonnello 1835 Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux , el 1835 Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo El 1850 collaborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare Després del fracàs d' Il…

Inicià els estudis musicals a Bolonya amb Bindi, i el 1850 ingressà al Conservatori de Nàpols, on fou alumne de G Lillo harmonia i C Conti contrapunt i composició El 1854 tornà a Bolonya i compongué la seva primera òpera, Gentile da Varano , sobre un llibret del seu germà Raffaele, que tingué molt bona acollida quan s’estrenà a Torí el 1856 El següent èxit no li arribà fins el 1867, amb la representació de la seva quarta òpera, Romeo e Giulietta , a Milà Però el punt culminant de la seva carrera correspon a Ruy Blas 1869, obra que, després d’haver passat quasi desapercebuda, el…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de…

Inicià la seva formació a Anglaterra, amb GPS Jacob, RO Morris i J Ireland, i amplià els estudis al Nou Conservatori de Viena 1937, al mateix temps que rebia lliçons d’A Webern En retornar a Anglaterra treballà com a productor a la BBC El seu estil inicial conté fortes dosis d’emmirallament envers el Romanticisme la música de F Liszt es pot resseguir en les obres primerenques per a piano Després, la major part de la seva producció s’inclou en la tècnica serialista, com és el cas de Night Music , dedicada a Webern, o de Passacaglietta , dedicada a A Schönberg La seva obra…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on fou deixeble de P Vidal, G Caussade i V d’Indy Dirigí diferents orquestres, com ara les de l’Òpera de Montecarlo, de Ginebra o la de la Ràdio de Colònia, fins que un accident interrompé la seva carrera l’any 1952 Compongué una música eclèctica en què es pot trobar des d’aspectes procedents del cant gregorià fins a models serialistes o elements del jazz , la cançó francesa o la dansa tradicional del sud de França Tot i que té un extens catàleg, que aplega música per a gèneres molt diversos,…

Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’…