Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
Bonavista de la Creu
Barri
Barri residencial d’Alacant (Alacantí), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia En castellà és anomenat Vistahermosa de la Cruz
la Beguda Baixa
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), al llarg de la carretera de Martorell a Igualada, al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires.
l’Alqueria de la Torre
Barri
Barri de València, situat al S de la ciutat, al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.
quarterback
Futbol americà
En el futbol americà, jugador responsable d’iniciar la jugada i d’aplicar l’estratègia; pot passar la pilota en curt, en llarg o córrer pel seu compte.
estudi de cohorts
Medicina
Estudi observacional en què s’analitza al llarg del temps la relació entre la presència d’un atribut i l’aparició d’un efecte determinat de manera prospectiva.
atrició mostral
Medicina
Reducció del nombre de participants durant la realització d’un estudi clínic, especialment en estudis a llarg termini, ja sigui per abandonament, per retirada o per altres motius.
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis, com en els…
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
cicle de desenvolupament
Antropologia
Model cultural de la composició i l’estructura d’un grup domèstic amb relació als canvis que s’esdevenen en els grups d’edat al llarg del temps.
Aquest concepte fou desenvolupat inicialment per Meyer Fortes en els seus estudis a l’Àfrica Occidental a fi d’explicar els processos d’expansió i contracció dels grups domèstics provocats per les divisions d’un grup de germans convertits en caps de noves unitats domèstiques
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor