Resultats de la cerca
Es mostren 11170 resultats
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
força de Cartellà

Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
cinema digital
Cinematografia
Sistema de cinema en què les imatges són emmagatzemades en format digital.
La digitalització permet no solament guardar imatges reals, sinó també manipular-les o crear-ne de noves, inexistents en la realitat Encara que es projecti moltes vegades una pellícula digital, la qualitat de la imatge no disminueix, i és equivalent al cinema tradicional Aquest sistema ja s’ha experimentat amb èxit amb pellícules com Toy Story 1995, de JLasseter, Star Wars Episode I-The Phantom Menace 1999, de GLucas, Dinosaur 2000, de ELeighton i RZondag, o Monsters, Inc 2001, de PDocter, entre d’altres
quocient respiratori
Biologia
Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.
Aquesta relació depèn directament dels principis immediats que s’oxiden, els quals, en tenir diferents proporcions de carboni i d’hidrogen, necessiten diferents quantitats d’oxigen per a oxidar-ne un volum En els glúcids l’oxidació respon a l’equació C 6 H 1 2 O 6 + 6O 2 →6 CO 2 + 6 H 2 O, i el quocient és 1 En el cas dels lípids és 0,74, i en el dels pròtids, 0,814 Un quocient respiratori global és entorn de 0,85
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
conill porquí

Conill porquí (cavia porcellus)
Tim Strater (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors, de la família dels càvids, de talla mitjana (de 22 a 30 cm), amb les potes i orelles curtes i mancats de cua.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació
anàlisi estructural
Sociologia
Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes
monel
Tecnologia
Aliatge constituït per níquel (66-68%), coure (27-30%) i ferro (1,5-3%), de color blanc, d’una densitat de 8,82 i amb un punt de fusió de 1 360°C.
Té una gran resistència a la tracció, un bon allargament i resisteix remarcablement l’acció corrosiva de l’aigua de mar, del vapor d’aigua i dels àcids excepte el nítric L’addició d’alumini o silici permet de millorar-ne les característiques mecàniques És utilitzat en la fabricació de tubs de condensador, hèlices, paletes de turbina, aparells químics, installacions sanitàries i de la indústria alimentària, etc Creat per David H Browne, i patentat el 1906, rep el seu nom de l’industrial nord-americà Ambrose Monell
Cels Gomis Mestres

Cels Gomis Mestres
Enciclopèdia Catalana / David Campos
Excursionisme
Folklore
Excursionista i folklorista.
Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans