Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Montmeneu
Partida
Partida del municipi de Seròs (Segrià), al S del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt.), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’W de les Garrigues.
Minnesota
Vista del llac Superior a la riba de l’estat de Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud; la capital és Saint Paul.
La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro jaciments a cel obert de la regió de…
Iemen
Estat
Estat del SW de la península d’Aràbia limitat al N amb l’Aràbia Saudita, a l’E amb Oman, al S amb el golf d’Aden i a l’W amb la mar Roja; la capital política és Sanà i la capital econòmica i comercial, Aden.
La geografia El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristallí aràbic, els quals, al Iemen, assoleixen la màxima altitud Ḥaḍur Šu’ayb, 3760 m L’altiplà, que és situat a l’àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles Vers l’W i el S les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d’uns 40 a 70 km d’amplada Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l’hivern i humides a l’estiu 90% d’humitat Cap al sector oriental, els…
Xert
Carrer de Xert
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector occidental de la comarca, entre les moles del Turmell (1281 m alt.) i la Talaiola (948 m), al N, límit amb els Ports, i la serra del mas d’Enruna, el coll de Tintorers i la rambla de Cervera, al S.
La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl 2006,…
Calbinyà
Vista general de l'església de Santa Margarida de Calbinyà
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble (1.013 m alt.) del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del terme, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1048 m alt.), a 2 km al N de la Seu d’Urgell, a l’esquerra de la Valira.
Les cases són esglaonades i l’església parroquial és dedicada a sant Tomàs A Cal Serni s’hi ha installat el Museu del Pagès La festa major se celebra el segon diumenge de novembre i també es fa festa per Sant Tomàs 21 de desembre En surten tres camins antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat més a llevant Vora Calbinyà, pel camí que hi mena des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb el campanar de torre escapçat El lloc de…
Brasil
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…
Iàtova
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al sector més alt i accidentat de la comarca, entre la serra de Malacara, al N (Cerro del Asno, 881 m alt.), i la de Martés, al S (1 084 m alt.).
els Hostalets d’en Bas
Vista del poble dels Hostalets d’en Bas
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al S del nucli de Sant Esteve, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria, construïda al segle XVIII.