Resultats de la cerca

Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…

Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton 1940-45 i dirigí…

Entre el 1916 i el 1923 estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà amb P Rougnon i I Philipp, entre altres mestres Fora del centre, amplià la seva formació amb N Gallon, A Bloch i Ph Gaubert El 1923 guanyà el primer premi en un concurs per a fagotistes i del 1925 al 1930 fou director de música del Théâtre de l’Atelier L’any 1927 creà el Trio d’Anches, a París, i combinà les actuacions en conjunts de cambra i les collaboracions amb grans orquestres, com l’Orquestra Nacional de França, la de l’Òpera de París o la de la Societat de Concerts del Conservatori El 1940 fundà l’…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…

S'especialitzà en la construcció d’aparells elèctrics, i el 1871 inventà la primera dinamo productora del corrent continu, que anava proveïda d’un induït d’anell, conegut amb el nom d' anell de Gramme

Estudià al Conservatori de Bucarest i el 1945 ingressà al de París, el primer premi de composició del qual guanyà el 1949 A l’École Normale de Musique de París estudià direcció amb Jean Fournet Amplià la formació amb Messiaen, Boulanger i Honegger Des del 1950 formà part del Groupe de Recherche de Musique Concrète Cofundador i primer director 1954-69 de l’emissora France Musique, els anys 1956-66 fou director musical dels Ballets de Paris de Roland Petit El 1963 fundà el grup Ars Nova, dedicat a la interpretació de música contemporània Professor a la Universitat de Stanford 1970 i al…

El seu cicle de Chaminadour el revelà com un gran estilista i sobretot com un renovador de la inspiració novellesca, pel seu detallisme i la seva impassibilitat, no exempta de sornegueria, que en fan també el precursor de les tècniques del nouveau roman

Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16

Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638