Resultats de la cerca

Jugà al Club Turó i el 1943 fundà amb el seu germà la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol Formà part de la plantilla de l’Espanyol que guanyà els Campionats de Catalunya 1943, 1944 i d’Espanya 1944 Després fou directiu de la secció d’hoquei sobre patins de l’Espanyol i de la Federació Espanyola de Patinatge, que l’agost del 1955 creà el Trofeo Internacional Augusto Samaranch en la seva memòria

El 1958 ingressà com a vocal a la Federació Catalana de Hockey i assumí el càrrec de president 1963-68 Posteriorment presidí la Reial Federació Espanyola de Hockey 1969-72 El 1969 també ingressà al Comitè Olímpic Espanyol i fou membre del comitè organitzador de la primera Copa del Món d’hoquei sobre herba a Barcelona 1971 Durant anys s’atorgà el trofeu a l’esportivitat amb el seu nom Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1967

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1958 Guanyà una medalla de plata en iol de quatre amb timoner 1955 i dues de bronze en outrigger de vuit amb timoner 1957, 1963 al Campionat d’Espanya El seu pare, Jaume Valls Pons, formà part de l’equip del RCMB durant la dècada de 1930 i fou subcampió d’Espanya en out-rigger de vuit amb timoner 1934, 1935

Es formà a la Penya Saprissa, vinculada al planter del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1938 debutà al primer equip Romangué a l’Espanyol fins a la seva retirada, la temporada 1953-54 Defensà la porteria espanyolista en 168 partits de Lliga Guanyà una Copa 1940 i el darrer Campionat de Catalunya 1940, i fou dues vegades subcampió de Copa 1941, 1947 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1941 i tres amb la catalana

S’inicià amb el Club Natació Reus Ploms i competí també amb el Reial Club Deportiu Espanyol-Mobilette, Emi, Ferrys, Faema, Sangalhos i Benfica Fou professional entre el 1956 i el 1966 Guanyà 38 proves clàssiques arreu de Catalunya 1958, les metes volants de la Volta a Catalunya 1964 i una etapa de la Volta a Portugal 1965 Participà en el Giro 1962, el Mundial 1963, el Tour de França 1964 i en quatre Vueltas a Espanya 1963-66

Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Comanador de l’orde de Sant Joan al Masdéu 1350-56, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya Fou un dels capitans de mar de l’armada de Gilabert de Cruïlles, enviada a Sardenya contra els rebels Doria Destinat com a governador del Logudor 1356, no arribà a ésser-ho Intervingué en l’administració, però el governador fou Bernat de Cruïlles, bé que apareix en alguns documents com a lloctinent reial al Logudor

Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots