Resultats de la cerca

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Format al Club Natació Arenys, amb el qual fou campió de Catalunya 1926, 1927 i d’Espanya 1926 de 100 m esquena, el 1928 s’afilià al Club Natació Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 on nedà els 100 m lliure i fou finalista en els relleus 4 × 200 m lliure El mateix any repetí el títol català de 100 m esquena i també aconseguí el de 100 m lliure També participà en els 100 m esquena i en els 4 × 200 m lliure dels Campionats d’Europa 1926 Fou set vegades internacional

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons

Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B