Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Merlant
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector nord-oest del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres
Cabestany
Llogaret
Llogaret del municipi de Baix Pallars (del de Montcortès de Pallars fins el 1969), al Pallars Sobirà (al pla de Corts), a l’oest de l’estany de Montcortès (1.100 m alt.).
L’antiga església parroquial SantRomà depèn de la de Montcortès
pabordia
Cristianisme
Casa monàstica petita que depenia d’un gran monestir; equivalia a un títol inferior al de priorat (per exemple, les pabordies de Castellterçol o de Caselles, dependents del monestir de l’Estany).
la Ricarda
Estany
Estany costaner al delta del Llobregat, dins el terme del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que constitueix un nucli important de conservació de la natura amb pesca i pas d’aus migratòries.
Dóna nom a una finca agrícola localitzada prop seu, les installacions actuals de la qual són obra de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana 1953
bronze d’alumini
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges a base de coure (85-86%) i d’alumini (4-15%) que poden contenir petites quantitats de níquel (0-6%), d’estany (0-0,5%) i de ferro.
De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics
Sant Patllari

Cim de Sant Patllari
© MPG
Cim
Cim (654 m) de la serra homònima, contrafort de la serra de Rocacorba, al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), on se situa el santuari de Sant Patllari, d’origen romànic.
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
Serra de Daró
Serra de Daró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana d’inundació del Ter i del riu Daró).
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic estany d’Ullastret El nom del mas de la Bomba, en…
Maià de Montcal

Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…