Resultats de la cerca

L’església de Santa in Mamecastri fou lliurada l’any 1103 pel bisbe Ponç de Roda al monestir de Santa Maria d’Alaó com a dot de l’església de Bartomeu de Calassanç, juntament amb els drets que tenia o que pogués tenir a les esglésies de Montmagastre A l’indret on s’assentava s’ha conservat una ermita dedicada a les santes Justa i Rufina

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I

Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir

Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora

El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat

Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme

Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII