Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Costa Rica 2009
Estat
Per afrontar els efectes negatius de la crisi internacional, el president Arias va endegar al començament d'any un programa de reactivació econòmica que estimulava la despesa en obres públiques, incentivava les petites i mitjanes empreses i oferia un ventall de mesures de protecció social Els partits de l'oposició i dels sindicats van criticar aquest programa des de perspectives i sentits ben diferents mentre que els primers el van considerar excessiu i perillós a causa de l'augment del deute, els segons van posar l'accent en les previsions, insuficients per a la despesa social…
Kenya 2009
Estat
Malgrat les pressions dels Estats Units al febrer, els parlamentaris van rebutjar la llei que permetia la creació d'un tribunal especial per a jutjar els responsables de les matances perpetrades després de les eleccions del desembre del 2007 --en els disturbis van morir 1300 persones, segons dades oficials-- En un intent de superar la crisi, l'exsecretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, es va reunir a Nairobi amb el president, Mwai Kibaki, i el primer ministre, Raila Odinga, que li van assegurar que lliurarien la llista dels sospitosos de les matances al Tribunal Penal…
Vanuatu 2009
Estat
El país va ser protagonista d'un dels fets més insòlits de la política mundial quan el primer ministre, Edward Natapei, va perdre, al mes de novembre, el seu escó parlamentari per haver-se perdut les tres darreres sessions parlamentàries i no haver adreçat un escrit que en justifiqués l'absència En conseqüència, Natapei va sortir del Govern i es va instaurar un Govern provisional fins a la celebració d'eleccions No va ser l'únic ensurt per als habitants de Vanuatu, ja que al mes d'octubre hi va haver una alarma de tsunami a causa d'un terratrèmol submarí de 7,8 graus davant les costes…
Presència
Setmanari
Setmanari fundat a Girona el 10 d’abril de 1965 per Manuel Bonmatí, que dirigí els primers trenta-nou números.
Substituït per Carmen Alcalde, al capdavant d’un grup d’intellectuals barcelonins, continuà fins el 1968 amb moltes dificultats administratives, malgrat que era redactat gairebé tot en castellà En el número 103 agafà el relleu un grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó , i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie de sancions i una suspensió de dos anys i mig 1971-74 El 1978 passà a periodicitat mensual Des del setembre del 1979 fins a l’octubre del 1982 fou dirigit per Pere Madrenys i Caballé Novament setmanari, des del 1982 passà a ser distribuït com a suplement…
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…
Partit Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom del Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala dreta del…
Herbert Spencer
Herbert Spencer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof anglès.
Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s XIX Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de THuxley i de JStuart Mill Cap al 1860 The First Principles daten del 1862 després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891 concebé la idea central del seu sistema és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la manifestació…
Roger Bernat III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50).
Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué també dificultats amb la…
Pere Vergés i Farnés
Educació
Mestre.
Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…
Rafael Tur i Costa
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seva vocació estigué determinada per les influències de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt, i del grup Ibiza 59 Des d’uns inicis foscos i recarregats, la seva pintura evolucionà cap a una abstracció derivada de l’informalisme, en la qual es contraposen equilibradament els valors lírics i els compositius L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada Sobre una base d’una ferma estructura, el sentit de l’obra s’articula entorn de la…